Mirant el cel des del terrat (vídeo)

Fotos fetes des del terrat de ca nostra a Santa Maria del Camí. 

La música que he triat per acompanyar-les és "Ella plou" una - encara que trista - bellíssima cançó del grup valencià Sènior i El Cor Brutal

Ella plou

Amic Pep, et semblarà estrany que et cride a estes hores quan els meus fills dormen.
Però és que, amic Pep, hi ha algo força estrany que segueix passant-me a deshores.
Ací tens un exemple: sempre que els faig algo dolç pa sopar, Ella plou.
I el cel segueix blau.

Amic Pep, te'n recordes de quan aquella vesprada la teua germana no trobava el Joan
i ell estava amagat pintant-li unes roses ben grosses per fer-li un collar?
I ara sempre que ell agarra els colorets, Ella plou.
I el cel segueix blau.

Amic Pep, ja han passat uns anys però l'Enric se'n recorda d'una volta a l'escola que es va barallar
i quan va tornar ella el va abraçar i la sang va parar de brollar.
I ara sempre que ell es porta com un valent, Ella plou.
I el cel segueix blau.

Amic Pep, quan la pluja cau els xiquets es pensen que estem en diumenge i que anem a la vall,
al riu a nedar, els quatre en pilotes. I de sobte li canten al cel.
I ara de tant en tant quan eixim els tres a passejar, Ella plou.
I després alça el vol.

Ella alça el vol.

Colors, sabors, olors, racons... d'una illa

Perquè Mallorca és plena de llum i color, perquè està farcida de racons meravellosos, perquè les seves flaires m'embriaguen i els seus menjars m'enamoren... Per tot això i molt més, Mallorca m'encanta! ;-)

Música: Opilions, de Miquel Serra

Opilions 

Dins es renou humit 
Cames de vint sentits 
Venen totes cap a mí 
Quan amaguen els arpons 
Centenars d’opilions
Camins 

Els horabaixes plou 
I crec amb sa meva son 
Mentre pugen pels xoquins 
Oh empaten amb ses serps 
Juguen envoltats de nins tan trists
Me contenen els sentits
Les se mengen els dragons 
I hi canten els natius 
Opilions