 |
No hi ets. Obro els ulls i veig aquell mateix retall de cel avui d'un blau intens i transparent. Penso en tu, i et sé present en mi en cada gest, en cada paraula. I lentament, sense adonar-me'n, aquest sentir-te a prop fa que se'm fongui la tristesa. MONTSERRAT ABELLÓ |
 |
El mar canta, lila, lila. Malves, verdes, les penyes escoltant. -Què me dius, mar lila, lila? -Penya malva, penya verda, què em diràs? -Jo et diré, mar lila, lila, que em perdonis si som muda pel teu cant, que les penyes som creades per mirar-te i sofrir, amorosides, ton palpar. Corre envant, mar lila, lila, corre enrera, lilejant... i et diré, mar lila, lila, que si passes tan sovint per ma gorja tos rulls blaus, que de cap em tiraré dins els teus braços, i la penya no hi serà, que la penya serà lila, lila, lila, com la mar... BLAI BONET |
 |
Des d'aquest punt en què tot convergeix
traça si pots una espiral que passi pel cor mateix del laberint del temps. Després espera que els colors s'esbalcin i que el silenci posi els accents tendríssims damunt l'eixut d'aquest mot que no trobes. MIQUEL MARTÍ I POL |
 |
També nosaltres amb la punta dels dits hem esbullat els cabells imaginaris d’aquesta tarda que ara ens abandona. Se’n va la llum, i el silenci i la fosca no sempre són acollidors, benignes. Però el perfum que ens resta entre les mans ens orienta pel camí dels somnis. MIQUEL MARTÍ I POL |
 |
Hi ha un esclat de rosa badant-se en el somriure
que em deixes quan te'n vas, i un moviment de branca entre dos aires, lliure, en l'últim zenit del teu braç. Per això quan ets lluny, i el meu desig et pensa, el teu adéu en mi m'atansa al teu record amb la dolça temença d'entrar tot sol en un jardí.
MÀRIUS TORRES
|
 |
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa, la seda dels seus rulls com el pecat més dolç -i l'espatlla ben nua, ben blanca l'ombra corba incitant de l'esguard: encara un altre bes un altre un altre -quin perfum de magnolia el seu pit odorant! J. SALVAT PAPASSEIT |
 |
Voldria desteixir la teva pell de seda per fer-me'n un coixí de somni, en la nit freda
JOSEP PALAU I FABRE
|
