Especial Miquel Àngel Riera
 |
Si te n'anassis,
com ho faria per poder oblidar-te? Sense oblidar-te, com ho faria vivint sense tu? MIQUEL ÀNGEL RIERA |
 |
Mai donis per finit el temps de seduir-me,
allò que obtens de mi que no et conformi mai. Sempre hi ha un més enllà, una fita més alta cap a la qual segur que ens plaurà gravitar. Tu me fas engrandir el desig de misteri, m'agrada, amb tu, sentir-me perdut dins la mar gran, m'atrau anar sens rumb, aquest no tocar en terra, del qual ara ja en deim miquelangelejar. Defineix, davant meu, el signes del teu codi, desdibuixa'm, confon-me amb tant de tuejar, apropa't fins al punt on et perdi de vista: si em veus empal·lidir, és perquè em dónes fam. MIQUEL ÀNGEL RIERA |
 |
No m'atrau cap futur si tu, ran meu, no l'omples
ni m'interessa res del temps quan no existies. Desplegats dins el bes, embriacs de present, la nostra veritat l'expressam amb dos cossos. MIQUEL ÀNGEL RIERA |
