 |
Des d'aquest punt en què tot convergeix traça si pots una espiral que passi pel cor mateix del laberint del temps. Després espera que els colors s'esbalcin i que el silenci posi els accents tendríssims damunt l'eixut d'aquest mot que no trobes. |
 |
També nosaltres amb la punta dels dits
hem esbullat els cabells imaginaris d’aquesta tarda que ara ens abandona. Se’n va la llum, i el silenci i la fosca no sempre són acollidors, benignes. Però el perfum que ens resta entre les mans ens orienta pel camí dels somnis. |
