Una mica de tot

divendres, 20 de juliol del 2012

Vídeo Joies

La cançó que acompanya les fotografies que apareixen en aquest vídeo és una versió de "Menuda" de Joan Manel Serrat, feta per Immigrasons, amb Sílvia Pérez Cruz a la veu.

Menuda

Pensa en mi, menuda, pensa en mi
quan les bruixes t'esgarrapin de matí.
No et faré més tebi el fred
ni més dolç el cafè amb llet
però pensa en mi,
menuda,
pensa en mi.

Pensa en mi quan no t'arribi el sou
o quan t'arrambin en el metro a quarts de nou.

I porta'm
brodat a la teva brusa
o pintat en el teu somriure vermell.
Gronxa'm
de les teves arracades.
Volta'm amb els teus anells
i deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,
menuda, entre goig i pena
abraçat contra el poema
que llegeixes d'amagat.

Badallarà mandrosa la ciutat
quan marquis l'hora i obris les finestres del despatx
i t'espolsis els ocells
que fan niu dels teus cabells;
et diu al cor
que l'ocell engabiat, mor.

Ells em duen a les plomes somnis i batecs
quan colpegen els meus vidres els seus becs.

I em conten
la història blanca i menuda
que entre quatre parets es marceix.
Piulen
que es mor la primavera
quan no pot anar a passeig.
Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,
menuda, i encén la cara.
Pensa que tenim encara
el camí dels teus ocells
per a volar-lo tu i jo amb ells.

diumenge, 1 de juliol del 2012

Mercadet de Sa Virolla

Cartell d'Accent Gràfic: http://www.accentgrafic.com/

Aquestes són algunes de les joies que estic preparant per a "Sa Virolla"...

dimecres, 11 d’abril del 2012

Joies + poesia (2)

Especial Miquel Àngel Riera

Si te n'anassis,
com ho faria per poder oblidar-te?
Sense oblidar-te,
com ho faria vivint sense tu?

MIQUEL ÀNGEL RIERA

Mai donis per finit el temps de seduir-me,
allò que obtens de mi que no et conformi mai.
Sempre hi ha un més enllà, una fita més alta
cap a la qual segur que ens plaurà gravitar. Tu
me fas engrandir el desig de misteri,
m'agrada, amb tu, sentir-me perdut dins la mar gran,
m'atrau anar sens rumb, aquest no tocar en terra,
del qual ara ja en deim miquelangelejar.
Defineix, davant meu, el signes del teu codi,
desdibuixa'm, confon-me amb tant de tuejar,
apropa't fins al punt on et perdi de vista:
si em veus empal·lidir, és perquè em dónes fam.

MIQUEL ÀNGEL RIERA

No m'atrau cap futur si tu, ran meu, no l'omples
ni m'interessa res del temps quan no existies.
Desplegats dins el bes, embriacs de present,
la nostra veritat l'expressam amb dos cossos.

MIQUEL ÀNGEL RIERA

dimecres, 28 de març del 2012

Joies + poesia (1)

No hi ets.
Obro els ulls i veig
aquell mateix retall de cel
avui d'un blau intens i transparent.

Penso en tu,
i et sé present en mi
en cada gest, en cada
paraula.

I lentament, sense
adonar-me'n, aquest
sentir-te a prop fa que se'm fongui
la tristesa.

MONTSERRAT ABELLÓ

El mar canta, lila, lila.
Malves, verdes, les penyes escoltant.
-Què me dius, mar lila, lila?
-Penya malva, penya verda, què em diràs?
-Jo et diré, mar lila, lila,
que em perdonis si som muda pel teu cant,
que les penyes som creades per mirar-te
i sofrir, amorosides, ton palpar.
Corre envant, mar lila, lila,
corre enrera, lilejant...
i et diré, mar lila, lila, que si passes
tan sovint per ma gorja tos rulls blaus,
que de cap em tiraré dins els teus braços,
i la penya no hi serà,
que la penya serà lila,
lila, lila, com la mar...

BLAI BONET

Des d'aquest punt en què tot convergeix
traça si pots una espiral que passi
pel cor mateix del laberint del temps.

Després espera que els colors s'esbalcin
i que el silenci posi els accents tendríssims
damunt l'eixut d'aquest mot que no trobes.

MIQUEL MARTÍ I POL

També nosaltres amb la punta dels dits
hem esbullat els cabells imaginaris
d’aquesta tarda que ara ens abandona.

Se’n va la llum, i el silenci i la fosca
no sempre són acollidors, benignes.

Però el perfum que ens resta entre les mans
ens orienta pel camí dels somnis.

MIQUEL MARTÍ I POL

Hi ha un esclat de rosa badant-se en el somriure
que em deixes quan te'n vas,
i un moviment de branca entre dos aires, lliure,
en l'últim zenit del teu braç.

Per això quan ets lluny, i el meu desig et pensa,
el teu adéu en mi
m'atansa al teu record amb la dolça temença
d'entrar tot sol en un jardí.

MÀRIUS TORRES

Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua,
ben blanca
l'ombra corba
incitant
de l'esguard:
encara un altre bes
un altre
un altre
-quin perfum de magnolia el seu pit odorant!

J. SALVAT PAPASSEIT