Miquel Martí i Pol

Poemes-joia amb poemes de Miquel Martí i Pol

Des d'aquest punt en què tot convergeix 
traça si pots una espiral que passi 
pel cor mateix del laberint del temps.

Després espera que els colors s'esbalcin
i que el silenci posi els accents tendríssims
damunt l'eixut d'aquest mot que no trobes.

També nosaltres amb la punta dels dits
hem esbullat els cabells imaginaris
d’aquesta tarda que ara ens abandona.

Se’n va la llum, i el silenci i la fosca
no sempre són acollidors, benignes.

Però el perfum que ens resta entre les mans
ens orienta pel camí dels somnis.

Mirant el cel des del terrat (vídeo)

Fotos fetes des del terrat de ca nostra a Santa Maria del Camí. 

La música que he triat per acompanyar-les és "Ella plou" una - encara que trista - bellíssima cançó del grup valencià Sènior i El Cor Brutal

Ella plou

Amic Pep, et semblarà estrany que et cride a estes hores quan els meus fills dormen.
Però és que, amic Pep, hi ha algo força estrany que segueix passant-me a deshores.
Ací tens un exemple: sempre que els faig algo dolç pa sopar, Ella plou.
I el cel segueix blau.

Amic Pep, te'n recordes de quan aquella vesprada la teua germana no trobava el Joan
i ell estava amagat pintant-li unes roses ben grosses per fer-li un collar?
I ara sempre que ell agarra els colorets, Ella plou.
I el cel segueix blau.

Amic Pep, ja han passat uns anys però l'Enric se'n recorda d'una volta a l'escola que es va barallar
i quan va tornar ella el va abraçar i la sang va parar de brollar.
I ara sempre que ell es porta com un valent, Ella plou.
I el cel segueix blau.

Amic Pep, quan la pluja cau els xiquets es pensen que estem en diumenge i que anem a la vall,
al riu a nedar, els quatre en pilotes. I de sobte li canten al cel.
I ara de tant en tant quan eixim els tres a passejar, Ella plou.
I després alça el vol.

Ella alça el vol.

Colors, sabors, olors, racons... d'una illa

Perquè Mallorca és plena de llum i color, perquè està farcida de racons meravellosos, perquè les seves flaires m'embriaguen i els seus menjars m'enamoren... Per tot això i molt més, Mallorca m'encanta! ;-)

Música: Opilions, de Miquel Serra

Opilions 

Dins es renou humit 
Cames de vint sentits 
Venen totes cap a mí 
Quan amaguen els arpons 
Centenars d’opilions
Camins 

Els horabaixes plou 
I crec amb sa meva son 
Mentre pugen pels xoquins 
Oh empaten amb ses serps 
Juguen envoltats de nins tan trists
Me contenen els sentits
Les se mengen els dragons 
I hi canten els natius 
Opilions

La màgia del solstici d'hivern

  

Durant un parell de dies a l'any, entorn al solstici d'hivern, se produeix un espectacle de llum meravellós on les rosasses de La Seu són les grans protagonistes.

Els primers rajos de Sol entren per la rosassa major, atravessen La Seu i surten per la rosassa menor, de manera que si hom està situat en aquest eix de llum (La murada del Baluard de Sant Pere és un bon lloc) pot gaudir d'una estampa magnífica.

La rosassa menor se va encenent tímidament fins que arriba un moment en que queda completament il·luminada amb uns colors d'una gran intensitat. És al·lucinant!!

Aquest és el segon any que he pogut gaudir d'aquest efecte (enguany, dues vegades) i cada vegada he sentit una emoció molt forta de saber-me formar part d'un moment únic i màgic.

L'any que ve, més! ;-)

Mirant el cel des del terrat

Sortida de Sol - 21 de novembre

Sortida de Sol - 21 de novembre

Sortida de Sol - 17 d'octubre

Posta de Sol - 16 d'octubre

Ennigulat  - 1 d'octubre

Posta de Sol - 24 de setembre

Vídeo Joies

La cançó que acompanya les fotografies que apareixen en aquest vídeo és una versió de "Menuda" de Joan Manel Serrat, feta per Immigrasons, amb Sílvia Pérez Cruz a la veu. 

Menuda

Pensa en mi, menuda, pensa en mi
quan les bruixes t'esgarrapin de matí.
No et faré més tebi el fred
ni més dolç el cafè amb llet
però pensa en mi,
menuda,
pensa en mi.

Pensa en mi quan no t'arribi el sou
o quan t'arrambin en el metro a quarts de nou.

I porta'm
brodat a la teva brusa
o pintat en el teu somriure vermell.
Gronxa'm
de les teves arracades.
Volta'm amb els teus anells
i deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,
menuda, entre goig i pena
abraçat contra el poema
que llegeixes d'amagat.

Badallarà mandrosa la ciutat
quan marquis l'hora i obris les finestres del despatx
i t'espolsis els ocells
que fan niu dels teus cabells;
et diu al cor
que l'ocell engabiat, mor.

Ells em duen a les plomes somnis i batecs
quan colpegen els meus vidres els seus becs.

I em conten
la història blanca i menuda
que entre quatre parets es marceix.
Piulen
que es mor la primavera
quan no pot anar a passeig.
Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,
menuda, i encén la cara.
Pensa que tenim encara
el camí dels teus ocells
per a volar-lo tu i jo amb ells.

Mercadet de Sa Virolla

Cartell d'Accent Gràfic: http://www.accentgrafic.com/

Aquestes són algunes de les joies que estic preparant per a "Sa Virolla"...